O que en tot cas cal celebrar la Resistència Indígena http://www.iesalc.unesco.org.ve/index.php?option=com_content&view=article&id=3077:dia-de-la-resistencia-indigena&catid=11&Itemid=466&lang=es
divendres, 12 d’octubre del 2018
dijous, 27 de setembre del 2018
Entrevista a Juan Carlos Moreno Cabrera
Ahir, dia 26 de setembre era el Dia Europeu de les Llengües, amb aquest motiu us mostre una entrevista amb el catedràtic de Lingüística de la Universitat Autònoma de Madrid Jose Antonio Moreno Cabrera, que parla sobre la dignitat de totes les llengües.
dimecres, 26 de setembre del 2018
Les 7 diferències. Una proposta teatral de "El pont flotant"
Les 7 diferències👌🏻 La reflexió biogràfica, és el punt de partida, de tots els treballs de la companyia teatral El Pont Flotant, ho van fer amb "Com a pedres" una obra que parlava de la seua infantesa, més tard amb "Exercicis d'Amor" i la consideració de l'amor com a clau que obre tots els panys, més tard vingué "Algunes persones bones" una interpel·lació a l'edat adulta i el misteri d'envellir. ✏️A aquesta trilogia vital, li va seguir per evolució natural un treball que parlava de com ser pares, de com ser els millors fills i de l'educació compartida que tota societat exerceix sobre els infants, fruit d'allò va néixer "El fill que vull tindre" un dissens ben mirat sobre la intel·ligència col·lectiva i ara en 2018 seguint eixe fil de coherència que identifica als creadors metòdics Jesús, Pau, Àlex i Joan han ficat damunt l'escena "Les 7 diferències" una bona ocasió per narrar com ens enfrontem al que desconeixem i quines pors més íntimes ens acompanyen quan coneixem alguna persona diferent de nosaltres, 🗣L’obra parla de la xenofòbia, del racisme, de la intolerància però també de l'esforç per fer-nos més humans, per compartir la nostra identitat i que ens la compartisquen, una bona ocasió per veure com actors de diverses procedències africana, asiàtica, americana, europea ens narren la seua experiència de nouvinguts i nouvingudes.
dimecres, 9 de maig del 2018
Fira de Tàrrega
La Fira de Tàrrega és una Fira de teatre de carrer que funciona des de l'any 1981. La festa popular que fou en els seus inicis la Fira de Teatre evoluciona i es professionalitza progressivament fins a esdevenir un fenomen sociocultural amb particularitats úniques. Amb els anys, la ciutat és reconeguda arreu per la seva cita teatral .
Hi ha tres elements que marquen la personalitat de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega:
• el caràcter festiu i popular
• el concepte de mostra d'espectacles on diferents companyies presenten les seves propostes escèniques
• el concepte de fira, és a dir, de mercat on els agents de les arts escèniques poden comprar i vendre els espectacles que es programaran durant la propera temporada en els principals teatres i festivals.
Ací podeu veure un vídeo de l'edició anterior.
• el caràcter festiu i popular
• el concepte de mostra d'espectacles on diferents companyies presenten les seves propostes escèniques
• el concepte de fira, és a dir, de mercat on els agents de les arts escèniques poden comprar i vendre els espectacles que es programaran durant la propera temporada en els principals teatres i festivals.
Ací podeu veure un vídeo de l'edició anterior.
dijous, 12 d’abril del 2018
dilluns, 9 d’abril del 2018
El món de la cultura front a la repressió i la censura
A favor de la llibertat d'expressió i en contra de les condemnes a Valltonyc, Pablo Hasel i la Insurgencia s'han manifestat el món de la música i del teatre.
Ací teniu un vídeo elaborat per diferents artistes de rap
Al món de teatre el passat 7 de març, el Col·lectiu de Companyies de Teatre, conjuntament amb artistes a títol individual van fer una convocatòria al món de les arts escèniques: “creiem que s’havia de fer alguna cosa des d’aquest món igual que s’ha fet des del sector musical”, diu l’actriu i participant de la iniciativa, Xantal Gabarró.
L’objectiu: gravar un vídeo en solidaritat amb els rapers condemnats darrerament, La Insurgencia (dos anys i un dia per cadascun dels integrants del grup), Pablo Hasél (també de dos anys i un dia) i Valtònyc (tres anys i mig). Des de la ficció, llancen un crit col·lectiu: “A nosaltres si ens fan callar, ja no ens queda res”
Ací teniu un vídeo elaborat per diferents artistes de rap
L’objectiu: gravar un vídeo en solidaritat amb els rapers condemnats darrerament, La Insurgencia (dos anys i un dia per cadascun dels integrants del grup), Pablo Hasél (també de dos anys i un dia) i Valtònyc (tres anys i mig). Des de la ficció, llancen un crit col·lectiu: “A nosaltres si ens fan callar, ja no ens queda res”
dimarts, 27 de març del 2018
Dia Mundial del Teatre
Hui dia 27 de març se celebra des de l'any 1961 el Dia Mundial del Teatre. Aquesta celebració va ser creada per l'Institut Internacional del Teatre.
L'ITI va ser creat com a iniciativa del primer director general de la UNESCO, Sir Julian Huxley, i el dramaturg i novel·lista JB Priestly, el 1948, just després de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu dels fundadors de l'ITI, va ser construir una organització cultural de les arts escèniques que s'alineés amb els objectius de la UNESCO a la cultura, educació, les arts, el mutu enteniment i la pau. És una organització que crea una plataforma per a l'intercanvi internacional i el compromís en l'educació de les arts escèniques, per a principiants i professionals, així com per a usar les arts escèniques com a instrument per a l'enteniment mutu i la pau.
Tots els anys amb motiu d'aquesta celebració l'ITI encarrega a diferents persones relacionades amb el teatre l'escriptura d'un manifest. Aquest any n'ha encarregat un per cada continent. La d'Europa ha estat encarregada a Simon McBurney,
World Theatre Day Message 2018 – Europe Simon McBurney, United Kingdom Actor, writer, stage director and co-founder of Théâtre de Complicité
A mitja milla de la costa de Cyrenaica, al nord de Líbia, hi ha un gran refugi de roca. 80 metres d'ample i 20 d'alçada. En el dialecte local s'anomena Hauh Fteah. En 1951, l'anàlisi de datació de carboni va mostrar una ocupació humana ininterrompuda d'almenys 100.000 anys. Entre els artefactes descobertes hi havia una flauta d'os datada entre 40 i 70.000 anys enrere.
Com un nen quan vaig sentir això, vaig preguntar al meu pare "Tenien música?”
Ell em va somriure. "Com totes les comunitats humanes”.
Va ser un prehistoriador nascut a Amèrica, el primer a cavar el Hauh Fteah en Cyrenaica.
Estic molt honrat i feliç de ser el representant europeu en el Dia Mundial del Teatre d'aquest any. El 1963, el meu predecessor, el gran Artur Miller, va dir que l'amenaça de la guerra nuclear es va estendre a tot el món quan se li va demanar que escrivís “En un moment en què la diplomàcia i la política tenen armes tan dèbils, el delicat i llarg abast de l'art ha de suportar la càrrega de mantenir junta la comunitat humana “.
El significat de la paraula Drama deriva del grec "dran" que significa "fer" ... i la paraula teatre prové del grec "Theatron", que literalment significa "veure lloc". Un lloc no només on mirem, sinó on veiem, ho entenem, ho entenem. Fa 2400 anys Polykleitos el més jove va dissenyar el gran teatre d'Epidaurus. Amb capacitat per a 14.000 persones, la sorprenent acústica d'aquest espai a l'aire lliure és miraculosa. Un diàleg al centre de l'escenari, es pot escoltar en els 14.000 seients. Com era habitual en els teatres grecs, quan observàvem els actors, també veiem el paisatge més enllà. Això no només reunia diversos espais alhora, la comunitat, el teatre i el món natural, sinó que també enllaçava tots els temps. A mesura que el joc teatral evocava els mites passats en l'actualitat, podíem veure a l'escenari el que seria el vostre futur definitiu. Naturalesa.
Una de les revelacions més notables de la reconstrucció del Globus de Shakespeare a Londres és també el que veieu. Aquesta revelació es refereix a la llum. Tant l'escenari com l'auditori són igualment il·luminats. Els intèrprets i els públics poden veure cadascun l'altre. Sempre. A tot arreu es veuen persones. I una de les conseqüències és que es recorda que els grans sol·liloquis de, per exemple, Hamlet o Macbeth no eren merament meditacions privades, sinó debats públics.
Vivim en un moment en què és difícil de veure amb claredat. Estem envoltats de més ficció que en qualsevol altre moment de la història o la prehistòria. Tot "fet" pot ser qüestionat, qualsevol anècdota pot reclamar la nostra atenció com "veritat". Una ficció en particular ens envolta contínuament. El que busca dividir-nos. De la veritat. I de cadascú l'altre. Que estiguem separats. Pobles de persones. Dones d'homes. Els éssers humans de la natura.
Però tal com vivim en un moment de divisió i fragmentació, també vivim en un moment d'immens moviment. Més que en qualsevol altre moment de la història, la gent està en moviment; freqüentment fugint; caminar, nedar si és necessari, migrar; per tot el món. I això només comença. La resposta, com sabem, ha estat tancar fronteres. Construeix parets. Deixar fora. Aïllar. Vivim en un ordre mundial que és tiránic, on la indiferència és la moneda i esperem una càrrega de contraban. I part d'aquesta tirania és el control no només de l'espai, sinó també del temps. El moment en què vivim evoca el present. Es concentra en el passat recent i proper. No tinc això. Vaig a comprar això.
Ara ho he comprat, he de tenir la següent ... cosa. El passat profund s'oblida. El futur de cap conseqüència.
Hi ha molts que diuen que el teatre no o no pot canviar cap d'això. Però el teatre no sortirà. Com que el teatre és un lloc, tinc la temptació de dir un refugi. On es congreguen i es formen instantàniament comunitats. Com sempre ho hem fet. Tots els teatres són la mida de les primeres comunitats humanes de 50 ànimes a 14.000. Des d'una caravana nòmada fins a un terç de l'antiga Atenes. I
perquè el teatre només existeix en el present, també desafia aquesta visió desastrosa del temps. El moment actual és sempre el tema del teatre. Els seus significats es construeixen en un acte comunal entre l'artista i el públic. No només aquí, però ara. Sense l'acte de l'intèrpret, el públic no podia creure. Sense la creença de l'audiència, l'actuació no seria completa. Ens riem al mateix moment. Ens movem. Ens sorprèn o ens sorprèn al silenci. I en aquest moment, a través del drama, descobrim la veritat més profunda: que el que pensem que la divisió més privada entre nosaltres, la frontera de la nostra pròpia consciència individual, també no té frontera. És una cosa que compartim.
I no ens poden detenir. Cada nit tornarem a aparèixer. Totes les nits els actors i el públic tornaran a muntar. i es reeditarà el mateix drama. Perquè, com l'escriptor John Berger diu "Profundament dins de la naturalesa del teatre és un sentit de retorn ritual", és per això que sempre ha estat la forma d'art dels desposseïts, que, per aquest desmantellament del nostre món, és el que nosaltres tots som. Allà on hi hagi actuacions i auditoris es publicaran històries que no es podran comunicar a cap altre lloc, ja sigui als teatres d'òpera i als teatres de les nostres grans ciutats, o als campaments que acullen els immigrants i els refugiats a Líbia del Nord i arreu del món. Estarem sempre units, comunament, en aquesta redactificació.
I si estiguéssim a Epidauros podríem mirar i veure com ho compartim amb un paisatge més gran. Que sempre som part de la naturalesa i no podem escapar-nos de la mateixa manera que no podem escapar del planeta. Si estiguéssim al Globus, veurem com aparentment ens plantegem qüestions privades per a tots nosaltres. I si haguéssim de tenir la flauta cienicana de fa 40.000 anys, entendríem que el passat i el present són indivisibles i la cadena de comunitat humana mai no pot ser trencada pels tirans i els demagogs.
I a continuació teniu el que correspon a Amèrica el de la mexicana Sabina Berman http://www.world-theatre-day.org/pdfs/2018SabinaBermanES.pdf
L'ITI va ser creat com a iniciativa del primer director general de la UNESCO, Sir Julian Huxley, i el dramaturg i novel·lista JB Priestly, el 1948, just després de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu dels fundadors de l'ITI, va ser construir una organització cultural de les arts escèniques que s'alineés amb els objectius de la UNESCO a la cultura, educació, les arts, el mutu enteniment i la pau. És una organització que crea una plataforma per a l'intercanvi internacional i el compromís en l'educació de les arts escèniques, per a principiants i professionals, així com per a usar les arts escèniques com a instrument per a l'enteniment mutu i la pau.
Tots els anys amb motiu d'aquesta celebració l'ITI encarrega a diferents persones relacionades amb el teatre l'escriptura d'un manifest. Aquest any n'ha encarregat un per cada continent. La d'Europa ha estat encarregada a Simon McBurney,
World Theatre Day Message 2018 – Europe Simon McBurney, United Kingdom Actor, writer, stage director and co-founder of Théâtre de Complicité
A mitja milla de la costa de Cyrenaica, al nord de Líbia, hi ha un gran refugi de roca. 80 metres d'ample i 20 d'alçada. En el dialecte local s'anomena Hauh Fteah. En 1951, l'anàlisi de datació de carboni va mostrar una ocupació humana ininterrompuda d'almenys 100.000 anys. Entre els artefactes descobertes hi havia una flauta d'os datada entre 40 i 70.000 anys enrere.
Com un nen quan vaig sentir això, vaig preguntar al meu pare "Tenien música?”
Ell em va somriure. "Com totes les comunitats humanes”.
Va ser un prehistoriador nascut a Amèrica, el primer a cavar el Hauh Fteah en Cyrenaica.
Estic molt honrat i feliç de ser el representant europeu en el Dia Mundial del Teatre d'aquest any. El 1963, el meu predecessor, el gran Artur Miller, va dir que l'amenaça de la guerra nuclear es va estendre a tot el món quan se li va demanar que escrivís “En un moment en què la diplomàcia i la política tenen armes tan dèbils, el delicat i llarg abast de l'art ha de suportar la càrrega de mantenir junta la comunitat humana “.
El significat de la paraula Drama deriva del grec "dran" que significa "fer" ... i la paraula teatre prové del grec "Theatron", que literalment significa "veure lloc". Un lloc no només on mirem, sinó on veiem, ho entenem, ho entenem. Fa 2400 anys Polykleitos el més jove va dissenyar el gran teatre d'Epidaurus. Amb capacitat per a 14.000 persones, la sorprenent acústica d'aquest espai a l'aire lliure és miraculosa. Un diàleg al centre de l'escenari, es pot escoltar en els 14.000 seients. Com era habitual en els teatres grecs, quan observàvem els actors, també veiem el paisatge més enllà. Això no només reunia diversos espais alhora, la comunitat, el teatre i el món natural, sinó que també enllaçava tots els temps. A mesura que el joc teatral evocava els mites passats en l'actualitat, podíem veure a l'escenari el que seria el vostre futur definitiu. Naturalesa.
Una de les revelacions més notables de la reconstrucció del Globus de Shakespeare a Londres és també el que veieu. Aquesta revelació es refereix a la llum. Tant l'escenari com l'auditori són igualment il·luminats. Els intèrprets i els públics poden veure cadascun l'altre. Sempre. A tot arreu es veuen persones. I una de les conseqüències és que es recorda que els grans sol·liloquis de, per exemple, Hamlet o Macbeth no eren merament meditacions privades, sinó debats públics.
Vivim en un moment en què és difícil de veure amb claredat. Estem envoltats de més ficció que en qualsevol altre moment de la història o la prehistòria. Tot "fet" pot ser qüestionat, qualsevol anècdota pot reclamar la nostra atenció com "veritat". Una ficció en particular ens envolta contínuament. El que busca dividir-nos. De la veritat. I de cadascú l'altre. Que estiguem separats. Pobles de persones. Dones d'homes. Els éssers humans de la natura.
Però tal com vivim en un moment de divisió i fragmentació, també vivim en un moment d'immens moviment. Més que en qualsevol altre moment de la història, la gent està en moviment; freqüentment fugint; caminar, nedar si és necessari, migrar; per tot el món. I això només comença. La resposta, com sabem, ha estat tancar fronteres. Construeix parets. Deixar fora. Aïllar. Vivim en un ordre mundial que és tiránic, on la indiferència és la moneda i esperem una càrrega de contraban. I part d'aquesta tirania és el control no només de l'espai, sinó també del temps. El moment en què vivim evoca el present. Es concentra en el passat recent i proper. No tinc això. Vaig a comprar això.
Ara ho he comprat, he de tenir la següent ... cosa. El passat profund s'oblida. El futur de cap conseqüència.
Hi ha molts que diuen que el teatre no o no pot canviar cap d'això. Però el teatre no sortirà. Com que el teatre és un lloc, tinc la temptació de dir un refugi. On es congreguen i es formen instantàniament comunitats. Com sempre ho hem fet. Tots els teatres són la mida de les primeres comunitats humanes de 50 ànimes a 14.000. Des d'una caravana nòmada fins a un terç de l'antiga Atenes. I
perquè el teatre només existeix en el present, també desafia aquesta visió desastrosa del temps. El moment actual és sempre el tema del teatre. Els seus significats es construeixen en un acte comunal entre l'artista i el públic. No només aquí, però ara. Sense l'acte de l'intèrpret, el públic no podia creure. Sense la creença de l'audiència, l'actuació no seria completa. Ens riem al mateix moment. Ens movem. Ens sorprèn o ens sorprèn al silenci. I en aquest moment, a través del drama, descobrim la veritat més profunda: que el que pensem que la divisió més privada entre nosaltres, la frontera de la nostra pròpia consciència individual, també no té frontera. És una cosa que compartim.
I no ens poden detenir. Cada nit tornarem a aparèixer. Totes les nits els actors i el públic tornaran a muntar. i es reeditarà el mateix drama. Perquè, com l'escriptor John Berger diu "Profundament dins de la naturalesa del teatre és un sentit de retorn ritual", és per això que sempre ha estat la forma d'art dels desposseïts, que, per aquest desmantellament del nostre món, és el que nosaltres tots som. Allà on hi hagi actuacions i auditoris es publicaran històries que no es podran comunicar a cap altre lloc, ja sigui als teatres d'òpera i als teatres de les nostres grans ciutats, o als campaments que acullen els immigrants i els refugiats a Líbia del Nord i arreu del món. Estarem sempre units, comunament, en aquesta redactificació.
I si estiguéssim a Epidauros podríem mirar i veure com ho compartim amb un paisatge més gran. Que sempre som part de la naturalesa i no podem escapar-nos de la mateixa manera que no podem escapar del planeta. Si estiguéssim al Globus, veurem com aparentment ens plantegem qüestions privades per a tots nosaltres. I si haguéssim de tenir la flauta cienicana de fa 40.000 anys, entendríem que el passat i el present són indivisibles i la cadena de comunitat humana mai no pot ser trencada pels tirans i els demagogs.
I a continuació teniu el que correspon a Amèrica el de la mexicana Sabina Berman http://www.world-theatre-day.org/pdfs/2018SabinaBermanES.pdf
dijous, 22 de març del 2018
Dos discursos, dues lluitadores assassinades
En el marc del treball d'investigació que estem fent sobre ecofeminisme vull recordar ací dues lluitadores indígenes assassinades els darrers anys a Amèrica.
La primera, Bety Cariño, lluitadora de Oaxaca assassinada el 27 d'abril de 2010. Ací podeu trobar referències de la seua mort.
http://www.cimacnoticias.com.mx/noticia/siete-os-despu-s-asesinato-de-bety-cari-o-y-jyri-jaakkola-sigue-impune
http://otrosmundoschiapas.org/index.php/temas-analisis/170-derechos/justicia-para-bety-carino/2624-a-siete-anos-del-asesinato-de-bety-carino-y-jyri-jaakkola-exigimos-justicia-y-castigo-a-los-responsables
I ací teniu el seu discurs a Dublín a la 5th Dublin Platform for Human Rights Defenders en febrer d'eixe mateix any 2010.
La primera, Bety Cariño, lluitadora de Oaxaca assassinada el 27 d'abril de 2010. Ací podeu trobar referències de la seua mort.
http://www.cimacnoticias.com.mx/noticia/siete-os-despu-s-asesinato-de-bety-cari-o-y-jyri-jaakkola-sigue-impune
http://otrosmundoschiapas.org/index.php/temas-analisis/170-derechos/justicia-para-bety-carino/2624-a-siete-anos-del-asesinato-de-bety-carino-y-jyri-jaakkola-exigimos-justicia-y-castigo-a-los-responsables
I ací teniu el seu discurs a Dublín a la 5th Dublin Platform for Human Rights Defenders en febrer d'eixe mateix any 2010.
La segona és Berta Cáceres lluitadora hondureña assassinada el 3 de març de 2016. Ací teniu el seu discurs el dia que va rebre el premi internacional sobre defensa del medi ambient de la Fundació Goldman.
Per últim, no podem oblidar, ja que ha estat assassinada també recentment, el passat 18 de març, a Marielle Franco, la regidora de Rio de Janeiro feminista negra. Ací teniu la notícia.
Les tres representen i són exemple de la lluita de les dones, sovint invisibilitzada.
divendres, 16 de febrer del 2018
Veus del Sahara
L'alumnat de Segon Curs d'Animació Sociocultural i Turística ha participat aquest divendres dia 16 de febrer al Festival Fetesa. Fetesa és un festival de teatre escolar que forma part d'un projecte de col·laboració amb el Sahara Occidental.
Ací teniu el vídeo de l'actuació.
Ací teniu el vídeo de l'actuació.
dijous, 15 de febrer del 2018
VII Congrés Iberoamericà d'Animació Sociocultural
El mes d'octubre d'aquest any 2018 se celebra a Conca el VII Congrés Iberoamericà d'Animació Sociocultural.
El Congrés és un important acte de trobada de professionals, estudiants i docents que treballen al voltant de l'Animació Sociocultural a l'Estat Espanyol i a tota Iberoamerica. Aquest Congrés se celebra cada dos anys, una vegada a Europa i la següent a Amèrica. L'últim es va realitzar a Perú l'any 2016 i l'anterior el 2014 a Leiria. Aquesta vegada tenim la gran oportunitat d'assistir-hi ja que es fa molt prou de València.
Podeu trobar més informació https://congresoria2018.anrie.es
diumenge, 11 de febrer del 2018
La presència de les dones al món de la música
Ací teniu un interessant documental que reflexiona sobre la poca presència de les dones al món de la música. Ara que anem a analitzar la situació de les diferents disciplines artístiques, és imprescindible també tenir en compte una anàlisi de gènere.
dimarts, 30 de gener del 2018
Una entrevista que té molt a veure amb el que estem treballant a teatre
"L'ascens del patriarcat capitalista juntament amb l'ascens de la indústria dels combustibles fòssils i la consolidació del poder del gran capital comença amb la creació de les corporacions, com la Companyia de les Índies Orientals, i el colonialisme. Tot açò crea la bèstia anomenada avui capitalisme. En l'arrel es troba el pressupost completament fals que la naturalesa està morta i és solament un producte per a explotar, i que les dones són passives, el segon sexe, que no treballen, no pensen, són mers apèndixs per al poder. Però les dones són productives, són creatives, i la naturalesa és vida, així és que el fet de reclamar nostre poder com a dones reconeixent el poder de la terra com un sistema viu intel·ligent és el mateix procés. I açò no és solament per a les dones. Després de tot, si les espècies estan amenaçades d'extinció en un segle, seria una gran crisi per a l'ésser humà imaginar que podem seguir conquistant la terra fins que destruïm l'últim ecosistema, que podem seguir brutalitzant a les dones i que seguirà havent-hi naturalesa i societat."
Podeu llegir l'entrevista sencera a https://www.elsaltodiario.com/soberania-alimentaria/vandana-shiva-sistema-destruido-planeta-ecofeminismo-soberania-alimentaria
dimecres, 17 de gener del 2018
Il·luminar-te. Teatre de llum i ombres
Durant aquest més es realitza a Sagunt un festival de teatre de llum i ombres molt interessant.
Ací teniu el programa
Visita a l'IVAM
Ahir dia 16 de gener vàrem visitar al IVAM l'exposició "L'eclosió de l'abstracció". Laura Pastor ens ha presentat l'exposició fent-nos un munt de propostes didàctiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)