dilluns, 5 de desembre del 2016
El fill que vull tindre
Els propers dies 16 i 17 de desembre es torna a exhibir a Las Naves l'obra de creació de la companyia "El pont flotant".
La creació és una reflexió sobre l'educació, sobre el procés de aprenentatge, sobre el paper dels pares, de les mares, dels iaios i iaies, de totes les persones que formen part de la comunitat educativa. Un treball sobre els vincles emocionals, els conflictes, les alegries i les penes.
Com les altres propostes del pont flotant és una proposta molt interessant que no us podeu perdre.
diumenge, 4 de desembre del 2016
El futur dels museus
Ací teniu un vídeo del programa de Canal 9, "Preguntes del mil·leni" que reflexiona sobre el futur dels museus. Hi ha opinions diverses i que obren el debat.
dilluns, 24 d’octubre del 2016
diumenge, 23 d’octubre del 2016
Exposició colpidora a l'IVAM
Fins al dia 6 de novembre l'IVAM ens ofereix una exposició colpidora de Christian Boltanski.
L'exposició mostra diferents instal·lacions que ens obliguen a reflexionar, a pensar, són un exemple d'un art que ens interpel·la, què ens pregunta.
L'exposició mostra diferents instal·lacions que ens obliguen a reflexionar, a pensar, són un exemple d'un art que ens interpel·la, què ens pregunta.
dijous, 20 d’octubre del 2016
dimarts, 18 d’octubre del 2016
Jornada Formativa a Barcelona
El proper dissabte 5 de novembre se celebrarà a Barcelona una Jornada Formativa organitzada per la Coordinadora d'Animació Sociocultural de Catalunya.
Podeu trobar més informació ací: http://cascat.org/jornada-formativa-animacio-sociocultural-i-mobilitzacio-social/
dijous, 13 d’octubre del 2016
Ha mort Dario Fo
El dramaturg italià Dario Fo, guardonat amb el premi Nobel de Literatura del 1997, s’ha mort a l’edat de noranta anys, segons que informa la premsa italiana.
El conegut com a ‘summe dramaturg’ era famós a tot el món pels seus textos teatrals de sàtira política i social i pel seu compromís amb l’esquerra juntament a la seva dona Franca Rame. Fo considerava necessari de fer política en el teatre, perquè per a ell tot el gran teatre conté sempre un discurs polític i social, és compromès. La seva obra més representada és ‘Mort accidental d’un anarquista’, i també és representativa d’aquest compromís ‘Pum, Pum! Qui és? La policia!’.
En homenatge a la seua figura reproduisc el Manifest que va escriure amb motiu del Dia Mundial del Teatre de 2013.
"Fa molt temps el poder va prendre una decisió intolerant contra els comediants al expulsar-los del país.
Actualment els actors i les companyies teatrals tenen dificultats per trobar escenaris públics, teatres i espectadors, tot a causa de la crisi.
Els dirigents, per tant, ja no estan preocupats per controlar aquells que els citen amb ironia i sarcasme ja que no hi ha lloc per als actors ni hi ha un públic a qui dirigir-se.
Per contra, durant el Renaixement, a Itàlia, els que governaven van haver de fer un esforç important per mantenir a ratlla els Comediants, ja que congregaven un públic abundant.
Se sap que el gran èxode d'actors de Commedia dell'Arte va tenir lloc al segle de la Contrareforma, que va decretar el desmantellament de tots els espais teatrals, especialment a Roma, on van ser acusats d'ofendre la ciutat santa.
Al 1697, el Papa Innocènci XII, pressionat pels requeriments insistents de l'ala més conservadora de la burgesia i dels màxims exponents del clergat, va ordenar l'eliminació del Teatre Tordinona que, segons els moralistes, havia acollit el major nombre de representacions obscenes.
A l'època de la Contrareforma, el cardenal Carles Borromeo, que va estar actiu al nord d'Itàlia, es va consagrar a la redempció dels 'nens milanesos' establint una distinció molt clara entre l'art, com la màxima expressió d'educació espiritual, i el teatre, la manifestació del profà i del vanitós.
En una carta dirigida als seus col·laboradors, que cito de memòria, s'expressa més o menys així: "Els que estem resolts a erradicar les males herbes hem fet el possible per cremar textos que contenen discursos infames, per extirpar de la memòria dels homes, i alhora perseguir tots aquells que divulguen aquests textos impresos. Evidentment, però, mentre dormíem, el diable va maquinar amb una astúcia renovada. Fins a quin punt és més penetrant en l'ànima el que els ulls poden veure que pas el que puguin llegir dels llibres d'aquest gènere! Fins a quin punt són la paraula parlada i el gest apropiat més devastadors per a les ments dels adolescents i nens que una paraula morta impresa en un llibre! Per tant és urgent treure a la gent de teatre de les nostres ciutats tal com ho fem amb les ànimes indesitjables."
Per tant, l'única solució a la crisi es basa en l'esperança que s'organitzi una gran caça de bruixes contra nosaltres i especialment contra la gent jove que vol aprendre l'art del teatre: una nova diàspora de Comediants que, des de tal imposició, sense cap dubte provocarà beneficis inimaginables pel bé d'una nova representació. "
El conegut com a ‘summe dramaturg’ era famós a tot el món pels seus textos teatrals de sàtira política i social i pel seu compromís amb l’esquerra juntament a la seva dona Franca Rame. Fo considerava necessari de fer política en el teatre, perquè per a ell tot el gran teatre conté sempre un discurs polític i social, és compromès. La seva obra més representada és ‘Mort accidental d’un anarquista’, i també és representativa d’aquest compromís ‘Pum, Pum! Qui és? La policia!’.
En homenatge a la seua figura reproduisc el Manifest que va escriure amb motiu del Dia Mundial del Teatre de 2013.
"Fa molt temps el poder va prendre una decisió intolerant contra els comediants al expulsar-los del país.
Actualment els actors i les companyies teatrals tenen dificultats per trobar escenaris públics, teatres i espectadors, tot a causa de la crisi.
Els dirigents, per tant, ja no estan preocupats per controlar aquells que els citen amb ironia i sarcasme ja que no hi ha lloc per als actors ni hi ha un públic a qui dirigir-se.
Per contra, durant el Renaixement, a Itàlia, els que governaven van haver de fer un esforç important per mantenir a ratlla els Comediants, ja que congregaven un públic abundant.
Se sap que el gran èxode d'actors de Commedia dell'Arte va tenir lloc al segle de la Contrareforma, que va decretar el desmantellament de tots els espais teatrals, especialment a Roma, on van ser acusats d'ofendre la ciutat santa.
Al 1697, el Papa Innocènci XII, pressionat pels requeriments insistents de l'ala més conservadora de la burgesia i dels màxims exponents del clergat, va ordenar l'eliminació del Teatre Tordinona que, segons els moralistes, havia acollit el major nombre de representacions obscenes.
A l'època de la Contrareforma, el cardenal Carles Borromeo, que va estar actiu al nord d'Itàlia, es va consagrar a la redempció dels 'nens milanesos' establint una distinció molt clara entre l'art, com la màxima expressió d'educació espiritual, i el teatre, la manifestació del profà i del vanitós.
En una carta dirigida als seus col·laboradors, que cito de memòria, s'expressa més o menys així: "Els que estem resolts a erradicar les males herbes hem fet el possible per cremar textos que contenen discursos infames, per extirpar de la memòria dels homes, i alhora perseguir tots aquells que divulguen aquests textos impresos. Evidentment, però, mentre dormíem, el diable va maquinar amb una astúcia renovada. Fins a quin punt és més penetrant en l'ànima el que els ulls poden veure que pas el que puguin llegir dels llibres d'aquest gènere! Fins a quin punt són la paraula parlada i el gest apropiat més devastadors per a les ments dels adolescents i nens que una paraula morta impresa en un llibre! Per tant és urgent treure a la gent de teatre de les nostres ciutats tal com ho fem amb les ànimes indesitjables."
Per tant, l'única solució a la crisi es basa en l'esperança que s'organitzi una gran caça de bruixes contra nosaltres i especialment contra la gent jove que vol aprendre l'art del teatre: una nova diàspora de Comediants que, des de tal imposició, sense cap dubte provocarà beneficis inimaginables pel bé d'una nova representació. "
diumenge, 25 de setembre del 2016
dilluns, 19 de setembre del 2016
Un poema al voltant de la llengua i la cultura
Uma língua é o lugar dondese vê o Mundo
e em que se traçam os limites do nosso pensar e sentir.
Da minha língua vê-se o mar.
Da minha língua ouve-se o seu rumor,
como da de outros se ouvirá
o da floresta ou o silêncio do deserto.
Por isso a voz do mar foi a da nossa inquietação.
Vérgílio Ferreira
Una llengua és el lloc d´on
es veu el Món
i on es tracen els límits del nostre pensar i sentir.
Des de la meua llengua es veu el mar.
Des de la meua llengua se sent la seua remor,
com des de la d´altres
se sentirà la del bosc
o el silenci del desert.
Per això, la veu del mar fou la del nostre neguit.
Vergílio Ferreira
e em que se traçam os limites do nosso pensar e sentir.
Da minha língua vê-se o mar.
Da minha língua ouve-se o seu rumor,
como da de outros se ouvirá
o da floresta ou o silêncio do deserto.
Por isso a voz do mar foi a da nossa inquietação.
Vérgílio Ferreira
 |
| Foto: Anna Gascón |
Una llengua és el lloc d´on
es veu el Món
i on es tracen els límits del nostre pensar i sentir.
Des de la meua llengua es veu el mar.
Des de la meua llengua se sent la seua remor,
com des de la d´altres
se sentirà la del bosc
o el silenci del desert.
Per això, la veu del mar fou la del nostre neguit.
Vergílio Ferreira
dissabte, 10 de setembre del 2016
Comencem el curs 2016/17
Aquest blog comença a tenir ja anys però comencem un nou curs, i volem començar-lo amb
Un regal de "El Diluvi"
Un regal de "El Diluvi"
dimecres, 31 d’agost del 2016
dimecres, 1 de juny del 2016
Ací tenim el vídeo de l'obra que representàrem l'alumnat del CF d'Animació Sociocultural i Turística amb motiu del X Seminario Internacional Freiriano. L'obra és una creació col·lectiva a partir de notícies i textos creats pel propi alumnat, que reflexiona sobre la situació de la joventut.
L'obra es va fer en espanyol perquè en el Seminari participà alumnat del professor Miguel Escobar de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
L'obra es va fer en espanyol perquè en el Seminari participà alumnat del professor Miguel Escobar de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
diumenge, 27 de març del 2016
Blog del X Seminario Freiriano Internacional
Ací teniu un enllaç al Blog del X Seminario Internacional Freiriano que realitzarem de l'11 a 15 d'abril.
divendres, 4 de març del 2016
La historia de las miradas - conte del Subcomandante Marcos, narrat per Eduardo Galeano, escritor
Per anar acostant-nos al zapatisme ací teniu un conte del subcomandante Marcos narrat per Eduardo Galeano.
dimecres, 2 de març del 2016
divendres, 26 de febrer del 2016
Teatre com a ferramenta de canvi personal i col·lectiu
Ací teniu un vídeo d'una proposta de teatre amb persones internes a la presó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)